– RUTA DEL PA:
El divendres 20 de juny del 2014 a les 22h vaig iniciar la Travessa de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) a Olot (La Garrotxa).
Vaig decidir sortir a aquesta hora perquè havia previst trigar entre 18 i 20 hores per fer la Travessa, per tant, una nit l’havia de passar caminant, així que vaig decidir que fos al principi, doncs coneixia el terreny perfectament i les forces encara estaven intactes. El primer tram el vaig poder en companyia dels amics del Club Excursionista Caminaires de Vilamajor, que van sortir a entrenar per la zona. Varem pujar fins a Sant Elies i la Cova, per el PR-C13, que ja no el deixaria fins al seu final, el Pla de la Calma. Allà ens varem acomiadar i vaig continuar la meva ruta per la carena, fins arribar al Suí (1318m.). I quina sorpresa!! Quan vaig arribar a dalt del Suí, m’esperaven una munió d’ulls, grossos i amb la mirada fixa cap a mi. El primer pensament va ser de sorpresa i precaució, doncs mai havia vist els animals a dalt de tot del Suí; però quan vaig anar arribant a dalt de tot, em vaig adonar que eren unes inofensives cabres, i que estaven més espantades elles que jo. Així que per no molestar-les, vaig apagar el frontal i vaig passar entre elles fins deixar-les uns 200m. enrere. Va ser aquí quan vaig posar la mà a la motxilla i vaig agafar alguna cosa per menjar. Sense parar, vaig anar fent el camí, que en aquest punt era bastant suau. Vaig seguir tot el Pla de la Calma fins arribar a Collformic i des d’allà cap al punt més alt de la meva Travessa, el Matagalls (1697m.). Quan vaig ser a dalt, em vaig tapar bé, doncs estava suat de la pujada i feia una mica d’aire, i vaig parar uns 10 minuts per menjar alguna cosa, mentre recuperava les forces. Amb més calma, doncs corriol que venia a continuació era força dret i només l’havia fet una vegada, vaig començar el descens cap a Arbúcies. Quan ja vaig saber ben bé on era, vaig tornar a córrer una estona fins arribar al poble d’Arbúcies. Allà vaig tenir el temps just d’omplir aigua i seguir cap a Espinelves, següent punt de la Travessa. D’Arbúcies a Espinelves el camí està molt ben marcat, així que no hi havia problema de perdre’s, per tant, altre cop a córrer. Així doncs, em vaig plantar en un tres i no res a Espinelves i vaig parar a esmorzar. De moment el temps estimat era el correcte, una mica més ràpid del previst, però poca cosa. Ja amb la panxa plena, vaig fer un parell de fotografies i vaig enfilar el carrer principal cap a la muntanya. Al cap de poc de temps de sortir d’Espinelves es va començar a fer de dia, cosa que vaig agrair molt, doncs començava a estar cansat de tant frontal i de mantenir la mirada fixa en un punt, no en va eren gairebé 8 hores de frontal. El tram que venia a continuació era el que li tenia més respecte, doncs no el coneixia gens i els mapes que duia eren de fa una 12 anys, per tant, camins i corriols podien haver variat, i molt. I efectivament, quan vaig arribar a la Savassona els camins havien canviat una mica respecte el mapa que tenia, més el cansament que duia acumulat van fer que fes una mica més de volta del previst, amb la conseqüent emprenyada i, el que era pitjor, em vaig quedar sense aigua abans d’arribar al pantà de Sau. Per sort vaig arribar a Sau, amb gana i molta set; així que abans de creuar al presa vaig menjar alguna cosa. Tot seguit vaig enfilar carretera amunt fins a l’hotel La Riba, que està just abans de deixar la carretera. Sort en vaig tenir de trobar-lo obert, doncs allà em varen donar aigua i vaig poder omplir un altre cop el camelback d’aigua, fina dalt de tot, no fos cas que em tornés a quedar sense aigua (…)
Pa Croscat – Olot